1936-02 Després del triomf electoral. A tots els treballadors! [POUM]

Després del triomf electoral
A tots els treballadors!

Comunicat del Comitè Executiu del POUM arran del resultat de les eleccions a les Corts espanyoles del 16 de febrer del 1936, que donaren la victòria al Front Popular.

Companys: La coalició obrera-republicana ha guanyat la batalla electoral a tot el país. La contrarevolució ha quedat electoralment esclafada.

La jornada del 16 de febrer pot ésser molt més important que la del 12 d’abril del 1931.

En 1931 classe treballadora i forces democràtiques lluitaven plegades per l’enderrocament de la monarquia.

En 1936 s’ha lluitat per quelcom més que per la República.

La jornada del 16 de febrer ha estat la continuació en una altra forma de les jornades d’octubre de 1934.

El triomf electoral assolit arreu del país planteja ara d’una manera peremptòria quina ha d’ésser la tasca que ha de portar a cap el moviment obrer.

Què ha de fer la classe treballadora? ¿Què hem de fer? ¿Cap on anem?

Les perspectives no són pas ara les mateixes que en 1931. L’experiència de la República ja ha estat feta d’una manera concloent.

La República en els seus cinc anys de vida ens ha ensenyat ja les dues cares: la pseudodemocràtica i la dictatorial.

L’etapa pseudo-democràtica –primer bienni– tingué una fi llastimosa. No aportà la solució desitjada al gran nombre de problemes plantejats.

El segon bienni –el bienni dels «croupiers» i dels assassins– el tenim davant nostre amb tot el seguit de crims com no hi ha record ni durant els temps de la monarquia.

I bé. La República burgesa no té més possibilitats que aquestes dues: una situació pseudo-democràtica, com la del primer bienni i una situació de paroxisme contrarevolucionari, com la del segon bienni.

¿Pot la classe treballadora desitjar una altra vegada encara fer la prova de situacions ja vistes i experimentades?

¡No! La classe treballadora ha de marxar amb decisió i serenitat vers la conquista dels seus objectius finals: vers la revolució democràtico-socialista.

Tot el que sigui tornar a fer proves fracassades ja és perdre temps que solament la contrarevolució aprofitarà.

La voluntat manifestada el 16 de febrer és la voluntat de les masses obreres i camperoles i d’una part de la petita burgesia. I el clam general del poble és ensems que l’Amnistia, la marxa accelerada vers la segona revolució, vers la revolució democràtico-socialista.

Tot propòsit de voler repetir l’assaig del que ja fracassarà és malgastar un temps preciós i una ocasió favorable.

Els republicans d’esquerra –els nostres aliats accidentals– encara que ho volguessin no poden anar fins allà on el poble vol. Es posà de relleu durant el primer bienni i durant els esdeveniments d’octubre. Lligats per llur concepció burgesa de la revolució democràtica no poden, naturalment, portar a terme aquelles mesures de caràcter revolucionari sense les quals no hi ha avui revolució possible.

Es solament la classe treballadora prenent el Poder la que pot enllaçar la revolució democràtica i la revolució socialista.

Tenim, doncs, davant nostre dos camins divergents a seguir: el d’Alemanya i Austria d’una banda i el de Rússia de l’altra banda. No n’hi ha un tercer. Entorn d’aquests dos camins cal pendre posicions. O bé marxem vers la segona revolució, la de la classe treballadora, o bé, finalment després d’una o diverses oscil·lacions democràtiques, triomfarà el feixisme.

Els treballadors tenim el deure històric de guiar les nostres passes vers la revolució democràtico-socialista. Per a això, cal bastir ràpidament les dues forces organitzades sense les quals no pot haver-hi triomf revolucionari: l’Aliança Obrera i el gran Partit Socialista Revolucionari.

Treballadors!

Els instants són trascendentals. No podem deixar-nos pendre el triomf obtingut. Cal que la batalla guanyada no sigui la batalla final, sinó la primera en aquesta nova fase que el 16 de febrer ha iniciat.

Hem triomfat gràcies als que caigueren l’octubre del 1934, gràcies a llur sang vessada i als sofriments dels 30.000 companys tancats a les presons.

El que ha succeït durant aquests dos anys i mig últims no ha estat endebades.

Ara, com primera mesura, ensems que enfortim l’òrgan de Front Únic –l’Aliança Obrera– i el Partit Obrer d’Unificació Marxista, hem d’imposar sancions rigoroses contra els autors de la repressió sagnant d’octubre. Els «straperlistes», els «jefazos», els assassins de milers de treballadors, els que han torturat els nostres germans empresonats, els que han condemnat a la fam a centenars de milers d’obrers i camperols, els que han prostituït el nom de la República, tota aqueixa trepa no pot quedar sense el càstig més implacable. La salut de la revolució ho exigeix.

Endavant, treballadors!

Amnistia immediata!

Restabliment íntegre de l’Estatut de Catalunya!

Responsabilitats enèrgiques contra els autors i còmplices de la repressió d’octubre!

Readmissió de tots els acomiadats amb motiu dels esdeveniments revolucionaris!

Revalidació de totes les lleis socials anul·lades per la contrarevolució!

¡En marxa vers la revolució democràtico-socialista!

Pel Partit Obre d’Unificació Marxista, El Comitè Executiu, Barcelona, 18 de febrer del 1936

Publicités

Répondre

Choisissez une méthode de connexion pour poster votre commentaire:

Logo WordPress.com

Vous commentez à l'aide de votre compte WordPress.com. Déconnexion /  Changer )

Photo Google

Vous commentez à l'aide de votre compte Google. Déconnexion /  Changer )

Image Twitter

Vous commentez à l'aide de votre compte Twitter. Déconnexion /  Changer )

Photo Facebook

Vous commentez à l'aide de votre compte Facebook. Déconnexion /  Changer )

Connexion à %s


%d blogueurs aiment cette page :